ORDENANCES FISCALS 2012

8 de novembre de 2011

El divendres 4 de novembre es va celebrar un ple extraordinari, amb un punt de l’ordre del dia principal proposant aprovar les ordenances fiscals del 2012, amb un increment transversal del 3,2%. La proposta es va aprovar amb els vots favorables del PSC i CiU, l’abstenció d’ERC i el GIC, i el vot en contra del PP.

La regidora d’Hisenda, Ana Úbeda, va defensar aquest increment, que va qualificar de molt moderat, en base a una sèrie d’arguments aliens a la política fiscal del propi ajuntament, que entre altres limitacions està patint rebaixes per part de la Generalitat i l’Estat, limitacions en l’atorgament de crèdits per part dels bancs i, a més, està obligat a no generar dèficit perquè així ho estableix la darrera reforma de la Constitució. A part d’aquests factors, l’Ajuntament també ha de comprendre que les famílies no estan disposades a acceptar increments perquè prou limitades estan ja amb les retallades domèstiques.

Davant aquest escenari tan delicat, s’ha optat per una solució assenyada, perquè la solució definitiva seria un nou sistema de finançament per a Catalunya, molt més just i coherent, no en va la diferència d’ingressos no financers entre un municipi basc i un de català és força notable, perquè a Euskadi és de 1.548 euros per càpita i a Catalunya de 1.214 euros per càpita (en el 2008). La diferència és més que evident, tot i ser ciutadans d’un mateix estat.

En funció de la situació més o menys urgent de cada municipi, els respectius ajuntaments prenen unes o altres mesures. Així, per exemple, Mataró ha augmentat l’IBI un 32,03%, mentre que Reus, Olesa o Martorell han aplicat un 7%, un 4,5% i un 3%, respectivament. No hi ha una fórmula vàlida per a tothom, per això Collbató ha establert un increment del 3,2%, perquè amb aquesta fórmula podrem continuar mantenint els actuals serveis sense incrementar el dèficit i complint, a més, amb el pla de sanejament vigent; aplicar qualsevol altra mesura, en un sentit o en altre, ens abocaria a una situació de desequilibri que en cap cas ens podem permetre perquè invalidaria la bona tasca realitzada als darrers anys en matèria de control pressupostari.