Ruta de l'aigua i la pedra seca

Agafarem un petit corriol que surt del marge dret de l'Antic Forn de Calç i pujarem per unes peculiars escales de gat que ens quedaran a mà dreta. Avançarem per la pista que en suau pujada ens porta a una gravera. On la pendent s'accentua, abandonarem la pista principal i agafarem a la dreta un camí.

Avançarem en suau pujada, al arribar a un revolt molt tancat que forma una petita esplanada trencarem novament a la dreta d'on surt un fressat corriol que ens condueix pel camí carener de la serra dels Gatells. Arribarem a un coll força ample, marcat amb una fita, girarem 90 graus seguint un camí força evident vorejant una bassa i les restes d'un antic hostal. En suau baixada ens apropem a les restes de la barraca del avrela. Arribem tot seguit a la pista principal que creuarem per dirigir-nos a la dreta, cap a l'esplanada del Camp de Tir.

Grans arbres i unes vistes excepcionals ens donen la benvinguda. Haurem d'agafar un corriol fitat que mena a llevant i que ens condueix primer de tot a una bàscula natural, el continuem i descendim per una forta baixada fins a quedar-nos a mà dreta uns petits esglaons voladissos, els baixem.

Ens trobem als Saltadors de Can Rogent. Una obra magnífica en pedra seca que  que consta d'un mur de més de 3 metres d'alçada amb una barraca margenera i pou en el seu interior i amb uns graons en voladís completament simètrics. Retornarem novament pel corriol fitat, passarem de llarg el Camp de Tir dirigint-nos altre cop a la barraca d'en Varela.

Agafarem la fressada pista que mena cap a Collbató, és a dir, a la dreta. Arribarem a un pla i a l'esquerra observarem una bassola de recollida d'aigua de pluja, la coneguda com la "bassa dels senglars" perque si obriu bé els ulls, trobareu més d'una evidència de la presència d'aquests a la fresca de la bassa (petjades i siluetes en el fang).

Seguirem per la pista i en una corba molt pronunciada d'esquerres agafarem un camí fitat que ens surt envers llevant (dreta) i que ens mena cap a la Font Closa. El camí planeja uns 70 metres per després trencar a l'esquerra on el desnivell és més pronunciat. Unes esclaes de pedra ens ajuden en l'últim tram abans d'arribar a aquesta eixuta mina d'aigua que abastia la població local des de l'edat mitjana fins ben entrat el segle XX.

Seguim ara pel fressat corriol que mena a la font, ometem un corriolet que ens surt a la dreta i prosseguim cap a ponent. Arribarem de nou a la carretera B-112 on finalitza el nostre recorregut.

Enllaços relacionats

• Ruta de l'Aigua i la Pedra Seca + Plànol
• Itinerari de l'Aigua i la Pedra Seca