Collbato
Inici Mapa web Contacte Canvia mida font Castellano Other lenguages
dilluns, 21 d'agost
Oficina de Turisme de Collbató Visita les Coves del Salnitre
Inici EL POBLE Història
  • Envia per Email
  • Imprimeix la pàgina

Història

Descobrim la vila de Collbató

El municipi amb una extensió de 17,99 km 2 s'estén al vessant meridional de la muntanya de Montserrat.

El nom de Collbató podria tenir el seu origen en el mot colle Betonis , el nom geogràfic de coll i un antropònim germànic, que sembla ser, va passar a la toponímia local durant el repoblament de la conquesta carolíngia.

Tota la zona conté testimonis d'un poblament antic que data des de fa 4.000 anys, la base econòmica de la qual es basava en la caçera i la recol·lecció, com els vestigis arqueològics demostren: ossos de senglar, llavors....Aquests grups van utilitzar les coves de Collbató ( Cova Gran, Cova Freda i la Cova del Salnitre) com a llocs de refugi i d'aixopluc, però no com a espais d'habitat permanent.
La ceràmica, coneguda com a CARDIAL, destaca per la seva decoració feta bàsicament amb figures geomètriques i la closca del cardium edule ( d'aqui el seu nom), una petxina típica i que deixa patent l'origen marítim de la zona. Al 1922, l'arqueòleg Joan Coromines la va anomenar MONTSERRATINA per ser un dels primers llocs on es localitza.

La primera prova documental que es té de Collbató apareix al 1113 ( tot i que la torre de guaita, al voltant de la qual es va anar formant la població, és possible datar-la del 942) quan el compte Gilabert, senyor de la Guàrdia, el cedeix en dot a la seva filla Ermesenda al casar-se amb Bartomeu, els descendents dels quals foren senyor de Collbató fins l'any 1292 que fou adquirit per Guillem Dufort. L'any 1375 el seu nét cedeix a l'Abat de Montserrat al morí sense descendència.

Collbató torna aparèixer en la història a principis del S.XIX, quan les tropes napoleòniques travessen la població per tal d'accedir al monestir, és en aquesta època en la que s'ambienta la llegenda d'en Mansuet Boxó.

L'economia ha estat basada bàsicament en l'agricultura i la vida al poble ha estat molt lligada al fet traginer, que s'encarregaven de portar mercaderies i passatgers fins al monestir. Vora de l'autovia (A2) encara es conserva la masia de la Fumada, antic hostal que durant el segle XIX va donar servei als viatgers que anaven de Barcelona fins a Igualada. Al poble trobem La Posada las Cuevas, avui dia els baixos de la qual està convertida en una carnisseria que conserva l'estètica d'aleshores i les habitacions.

Ja en el s. XX proliferen les segones residències, en la primera època la Família Nolla, enriquits a Cuba, adquireixen l'actual casa de la Vila. Elies Rogent al contraure matrimoni amb la pubilla d'Esparreguera, la família li cedeix el mas de Collbató: Can Rogent.

L'activitat, però, que dona més renom a Collbató és la de la construcció d'orgues, construcció artesanal amb fusta i metall, de sonoritat i qualitat apreciades arreu del món. S'inicia a 1926 amb l'italià Silvio Puggina, i ara es regida per la família Blancafort.

Amb la col·laboració de:

Diputació de Barcelona
Ajuntament de Collbató
Bonavista, 2 08293 - Collbató Tel. 93-7770100 Fax. 93-7770650 NIF: P-0806800-I