Collbató

El passat mes de juny, es va dur a terme una nova campanya d’excavació a les Coves de Montserrat, que ha aportat nova informació sobre l’evolució de les ocupacions humanes durant la prehistòria.

L’estudi, encapçalat per l’Institut Català de Paleontologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA), amb la participació del SERP-Universitat de Barcelona i estudiants del Grau d’Arqueologia de la Universidad Autónoma de Madrid i del Grau d’Història de la Universidad de Santiago de Compostela, ha permès ampliar de manera significativa el coneixement sobre les ocupacions prehistòriques a la Cova Gran de Collbató.

Noves zones estudiades

En aquesta campanya, s’ha ampliat el radi d’intervenció, endinsant-se cap a l’interior de la Cova Gran, una actuació que fins ara no s’havia realitzat. Aquesta decisió ha estat clau per obtenir informació inèdita sobre les activitats que es desenvolupaven a l’interior de la cavitat. Fins ara, la Cova Gran ha aportat molta informació sobre diferents etapes de la prehistòria, com el Neolític antic cardial, l’Epipaleolític i el Magdalenià, així com sobre les ocupacions dels grups neandertals del Paleolític mitjà.

Principals resultats de la campanya

Un dels descobriments més destacats ha estat la identificació de noves unitats estratigràfiques, és a dir, nivells de sediments diferenciats als nivells que s’havien trobat fins a l’actualitat. Les noves unitats se situen, aproximadament, entre l’espai temporal de fa 6.400 i 11.200 anys.

Tot i que encara cal completar els estudis, aquestes troballes podrien evidenciar l’ús de la Cova Gran durant el Mesolític, el període que correspon als darrers grups de caçadors i recol·lectors abans de l’arribada de les primeres comunitats pageses, una etapa que continua sent poc coneguda al nord-est de la península Ibèrica.

Les noves evidències obren una línia de recerca rellevant per comprendre els processos de canvi que van portar a la implantació de les primeres comunitats neolítiques a l’entorn de Montserrat.

Paral·lelament, també s’han dut a terme diferents anàlisis arqueobotànics, que permetran recuperar informació sobre la vegetació, l’explotació dels recursos naturals i les condicions ambientals associades a les diferents fases d’ocupació de la cavitat.

La incorporació d’aquestes dades als estudis realitzats en altres àmbits dins de la Cova, serà clau per reconstruir el paisatge de Montserrat durant el Plistocè final i l’Holocè, així com per entendre millor les estratègies d’adaptació humana a aquests entorns al llarg del temps.

Un jaciment de referència

Les troballes de la campanya 2026 reforcen el paper de la Cova Gran de Collbató com un dels jaciments de referència per a l’estudi de la prehistòria al massís de Montserrat.

La seva llarga seqüència d’ocupació, que inclou grups neandertals, caçadors-recol·lectors i les primeres comunitats agricultores, ofereix una oportunitat excepcional per reconstruir l’evolució i estudiar les dinàmiques evolutives dels grups neandertals durant la prehistòria.